Orientacions per a l’examen de Química de les PAU (actualitzat 2024)

Si tens intenció de fer l’examen de química de la Selectivitat, has de saber quin és el contingut que et pot sortir. A continuació, et detallem els objectius i continguts d’aquesta materia.

Objectius i continguts

El currículum de batxillerat desglossa els continguts de la matèria Química de segon de batxillerat en sis seccions:

• • • La radiació, els àtoms i les molècules
    • Els canvis d’energia en les reaccions químiques
    • L’equilibri de fases i l’equilibri químic
    • Els equilibris químics iònics
    • L’espontaneïtat i la velocitat de les reaccions químiques
    • Les piles i cel·les electrolítiques

Composició de la prova d’accés

Les qüestions de l’examen de Química de les PAU poden abordar qualsevol contingut especificat al currículum de Química de batxillerat i es centrarà en els continguts del segon curs de batxillerat.

Tanmateix, és important recordar que gran part dels continguts curriculars del segon curs de batxillerat estan estretament lligats amb els continguts del primer curs de batxillerat, la qual cosa aporta coherència i un sentit complet a tota l’etapa formativa i, al mateix temps, requereix tenir-los molt presents.

Temari de Química de les PAU

A continuació et detallem el temari que et pot entrar a l’èxamen de química de les PAU:

La radiació, els àtoms i les molècules

• Descripció de la interacció de la radiació electromagnètica amb algunes de les molècules de l’atmosfera.Operacions amb matrius: suma, producte. Equacions matricials. Rang d’una matriu.
• Relació entre l’absorció de radiació IR i l’efecte hivernacle i entre l’absorció de radiació UV i la concentració de l’ozó a l’estratosfera.
• Caracterització del model ondulatori de l’àtom i de la quantificació de l’energia.
• Concepte d’orbital.
• Predicció de les configuracions electròniques.
• Explicació de la periodicitat d’algunes propietats dels àtoms (volum atòmic, energia d’ionització, electronegativitat) en funció de la seva estructura electrònica.
• Descripció d’alguns dels mètodes actuals emprats per l’anàlisi de substàncies: espectroscòpia IR, ressonància magnètica nuclear. Fonament de l’espectroscòpia de masses.
• Relació entre la temperatura i l’energia cinètica mitjana de les molècules d’un gas.
• Interpretació de les velocitats de difusió dels gasos a partir de la seva massa molecular.
• Model de gas real per explicar les desviacions respecte del comportament ideal.
• Caracterització del procés de liquació d’un gas.

Els canvis d’energia en les reaccions químiques

• Valoració de la importància de l’aspecte energètic de les reaccions químiques, en particular de les reaccions de combustió de compostos orgànics.
• Elaboració del concepte d’energia interna d’una substància a escala microscòpica.
• Definició d’entalpia d’una substància.
• Determinació experimental de la calor d’una reacció i interpretació com a variació d’energia interna o d’entalpia.
• Relació entre l’energia i l’entalpia d’una reacció.
• Establiment de la llei de Hess.
• Visualització de l’entalpia d’una reacció mitjançant un diagrames d’entalpies i càlcul a partir de les entalpies de formació dels compostos que hi intervenen.
• Elaboració del concepte d’entalpia d’enllaç.
• Consideració dels factors dels quals depèn la fortalesa de l’enllaç: longitud, polaritat i caràcter simple, doble o triple de l’enllaç.
• Estimació quantitativa de l’entalpia d’una reacció a partir de les entalpies d’enllaç.
• Elaboració del concepte d’entalpia reticular en relació al model electrostàtic del sòlid iònic.
• Determinació de l’entalpia reticular d’un compost iònic binari a partir de les entalpies de formació, d’atomització i d’ionització dels seus elements.

L’equilibri de fases i l’equilibri químic

• Representació de l’equilibri de fases d’una substància pura en un diagrama de fases: l’exemple de l’aigua i del diòxid de carboni.
• Caracterització de l’equilibri químic.
• Diferenciació entre equilibris homogenis i heterogenis.
• Expressió de la constant Kc i Kp en equilibris químics significatius com la reacció de formació de l’amoníac, la reacció de descomposició del carbonat de calci i una reacció d’esterificació.
• Establiment de la relació entre Kc i Kp.
• Utilització de la comparació entre el quocient de reacció, Qc o Qp, i la constant d’equilibri per predir el sentit d’una reacció.
• Càlcul de les concentracions en l’equilibri a partir de la constant d’equilibri i les concentracions inicials.
• Deducció dels factors que influeixen en l’equilibri: concentració, pressió i temperatura, a partir de l’expressió de la constant d’equilibri d’una reacció i predicció i observació experimental del sentit del desplaçament d’un equilibri quan es varia algun d’aquests factors.

Els equilibris químics iònics

• Revisió de les propietats i estructura dels àcids i les bases.
• Modelització de les reaccions àcid-base segons la teoria de Brönsted-Lowry.
• Establiment de l’equilibri iònic d’autoionització de l’aigua.
• Comparació de la força relativa d’àcids i bases mitjançant les constants d’acidesa i de basicitat.
• Investigació de la variació del pH en diluir un àcid fort i un àcid feble.
• Predicció qualitativa i càlcul de pH en solucions d’àcids, bases i sals.
• Observació dels canvis de color de diferents indicadors àcid-base i interpretació teòrica.
• Interpretació de la corba de valoració d’un àcid o d’una base forta i obtenció a partir d’un sistema de captació de dades o d’un programari de simulació.
• Diferenciació entre punt final i punt d’equivalència d’una valoració.
• Observació de la capacitat reguladora del pH de certes solucions.
• Concepte qualitatiu de solució reguladora de pH.
• Investigació experimental de la capacitat reguladora del pH de l’aigua mineral carbònica.
• Valoració de la importància de la solució reguladora CO2/HCO3- / CO32- en sistemes com la sang i els oceans.
• Interpretació de l’entalpia de dissolució d’un compost iònic a partir de l’entalpia reticular i l’entalpia d’hidratació dels ions.
• Observació experimental i caracterització dels equilibris de solubilitat de compostos iònics poc solubles.
• Relació entre la solubilitat d’un compost iònic poc soluble i la constant del producte de solubilitat, Kps.
• Observació experimental i interpretació qualitativa de la redissolució d’un precipitat mitjançant reaccions àcid-base i de formació de complexos.

L’espontaneïtat i la velocitat de les reaccions químiques

• Caracterització del concepte d’espontaneïtat d’una reacció química.
• Construcció del concepte d’entropia d’una substància.
• Establiment de la variació d’entropia de l’Univers com a criteri de l’espontaneïtat d’un procés.
• Elaboració del concepte d’entalpia lliure d’una reacció per decidir l’espontaneïtat de reaccions químiques que tenen lloc a pressió i temperatura constant.
• Relació entre l’entalpia lliure d’una reacció i el màxim treball útil que es pot obtenir d’aquesta reacció.
• Càlcul de l’entalpia lliure estàndard d’una reacció a partir dels valors de l’entalpia i de l’entropia estàndards de la reacció, i a partir d’entalpies lliures estàndard de formació.
• Caracterització qualitativa i quantitativa del concepte de velocitat de reacció.
• Investigació experimental de la cinètica d’una reacció química, mitjançant un sistema de captació de dades.
• Identificació dels diferents passos elementals que constitueixen el mecanisme d’una reacció.
• Interpretació molecular qualitativa de la velocitat d’una reacció elemental mitjançant el model de col·lisions i el model de l’estat de transició.
• Concepte de catàlisi i de reacció en cadena.
• Aplicació per comprendre l’acció dels CFC sobre la capa d’ozó.

Les piles i cel·les electrolítiques

• Caracterització de les semireaccions que tenen lloc en una pila electroquímica.
• Determinació experimental de la força electromotriu (FEM) d’una pila.
• Predicció de l’espontaneïtat d’una reacció redox en solució aquosa per mitjà del càlcul de la FEM estàndard a partir dels potencials estàndard d’elèctrode.
• Relació entre FEM i entalpia lliure d’una reacció.
• Valoració i comprensió del procés de corrosió dels metalls.
• Realització experimental d’una electròlisi.
• Caracterització dels processos electroquímics que tenen lloc en l’electròlisi de l’aigua.
• Descripció d’algunes aplicacions de l’electròlisi: recobriments electrolítics i refinació electrolítica.
• Descripció del procés industrial d’obtenció de clor i lleixiu a partir de l’electròlisi de la salmorra.
• Descripció del funcionament de les piles de combustible. Valoració de la importància de l’hidrogen com a font d’energia en substitució dels combustibles fòssils.